Xarxa local senzilla per compartir arxius entre ordinadors

Una xarxa local permet que dos o més ordinadors intercanviin arxius quan comparteixen la mateixa connexió, sense necessitat de penjar els documents a Internet. Per compartir material pedagògic, fotografies o resultats d’una activitat, l’intercanvi directe és còmode, ràpid i evita duplicar versions.

En els espais multimèdia de les biblioteques de Barcelona, els manuals sobre ordinadors, processador de textos, internet, correu, compra en línia i participació web ofereixen un marc per treballar les habilitats digitals des de situacions reals. Compartir fitxers en un mateix edifici n’és un exemple, perquè exigeix comprendre la connexió i els permisos.

Aprendre a muntar una xarxa local senzilla per compartir arxius entre ordinadors no exigeix un servidor professional. Amb un router domèstic, un equip que allotja la carpeta i un altre que hi accedeix, ja es pot demostrar el funcionament. L’objectiu és entendre cada pas i deixar un procediment segur i repetible.

Definir les necessitats i l’abast

El primer pas consisteix a saber quins fitxers es compartiran, qui hi accedirà i quin ordinador actuarà com a servidor. Una bona opció és utilitzar l’equip més estable de la sala, mentre que els portàtils funcionen com a clients. Si el contingut és privat, convé limitar l’accés a les persones que participin en l’activitat.

La solució més simple utilitza el protocol SMB, compatible amb Windows, macOS i Linux. L’equip servidor conserva els originals i comparteix una carpeta concreta; no cal instalar un sistema operatiu addicional ni crear un servei al núvol. Tampoc s’han d’obrir ports a Internet, perquè el funcionament previst és local.

Si cal repassar els conceptes bàsics abans de la demostració, el material didàctic de tecniber.net pot ajudar a refrescar l’ús d’ordinadors, internet i eines digitals. També és útil comprovar que tothom coneix les funcions elementals de carpeta, fitxer i permís.

Connectar els equips al mateix grup

Connecteu els ordinadors al mateix router,理想ament amb un cable Ethernet per obtenir una transferència estable. La connexió sense fils també funciona, però la distància, les interferències i les velocitats de la xarxa poden_allargar les còpies. Eviteu les xarxes d’hostes: alguns routers les mantenen aïllades de la xarxa principal.

A Windows, seleccioneu com a perfil de xarxa el tipus «Privada». Aquest perfil permet la descoberta d’ordinadors i la compartició de fitxers sense exposar el servei a xarxes públiques. Al client, comproveu que també utilitza un perfil privat i que el tallafoc no bloqueja les connexions SMB procedents de la xarxa local.

Identifiqueu l’adreça IPv4 del servidor. A Windows, podeu 查看-la obrint una finestra d’ordres i executant ipconfig; a macOS, ipconfig getifaddr en0 retorna sovint l’adreça de la interfície sense fils. Preferiblement, reserveu aquesta adreça al servidor al router. Si no podeu fer-ho, assigneu una adreça estàtica manualment dins del rang permitted.

Preparar l’ordinador que farà de servidor

A Windows 10 o 11, obriu les opcions avançades de compartició dins de les propietats de la xarxa. Activeu el descobrim de la xarxa i la compartició de fitxers i impressores. Després, comproveu que els serveis necessaris per funcionar amb SMB estan en marxa i que el tallafoc autoritza el trànsit en la xarxa privada.

A macOS, activeu la compartició de fitxers des de Configuració del sistema, General i Compartició. Seguidament, podeu indicar quins comptes tenen accés i si es permetrà compartir amb lectors externs. Per a una pràctica bàsica, desactiveu aquesta darrera opció i mantingueu els permisos dins de l’equip.

Creeu un compte d’usuari local amb una contrasenya sòlida si cal un accés separat. No cal concedeix-li privilegis d’administrador. Eviteu el compte «Invitat», perquè pot debilitar la seguretat i facilitar accessos no desitjats. Mantingueu sempre el tallafoc actiu.

Crear el recurs compartit i definir permisos

Creeu una carpeta Senzilla, per exemple D:\Compartits, i poseu-hi els arxius que es volen transferir. A Windows, obriu les propietats de la carpeta, seleccioneu Compartició i afegiu una compartició amb permisos. A macOS, podeu triar la carpeta des de la configuració de compartició de fitxers.

Limiteu els permisos a les persones que-fly-haveu-accedeix-hi. Doneu lectura als usuaris que només han de consultar documents i permís de modificació a qui ha de corregir o afegir fitxers. Eviteu concedir «Control total» a tothom. Activeu la contrasenya de protecció de la compartició sempre que el sistema l’ofereixi.

Si compartiu material de curs, podeu ampliar la dimensió formativa amb els cursos d’adencollege.net. La combinació de recursos i pràctica permet treballar la gestió de fitxers des d’un objectiu clar: organized, cooperatiu i segur.

Accedir als fitxers des de l’equip client

A Windows, obriu l’Explorador de fitxers i escriviu la ruta \\192.168.1.50\Compartits a la barra de direccions. L’adreça mostrada és només un exemple: substituï-la per la IP real del servidor. Si tot està correctament configurat, apareixerà el contingut de la carpeta compartida.

Al client, introduïu el nom d’usuari i la contrasenya del compte autoritzat. Si el sistema ho permet, activeu l’opció de recordar les credencials des del Gestor de credencials de Windows. Des del Finder de macOS, l’opció per connectar al servidor admet una adreça com smb://192.168.1.50/Compartits. Un sistema Linux pot fer el mateix through Files.

Quan copieu un document, conserveu-ne una versió al client abans d’editar-lo. Això evita conflictes si dues persones treballen alhora sobre un fitxer d’Excel, Word o una imatge. Si es produeix un error de bloqueig, tanqueu el document al servidor i reinicieuu la connexió abans de provar una altra via.

Protegir la informació i limitar els accessos

Una xarxa local no equival automàticament a una xarxa oberta: la protecció depèn dels permisos, del tallafoc i de les contrasenyes. Utilitzeu contrasenyes úniques i suficientment llargues, doneu a cada persona només el nivell d’accés necessari i manteniu els fitxers sensibles fora de les carpetes compartides.

Si compartiu il·lustracions o documents procedents del web, convé verificar-ne l’origen amb una cerca inversa d'imatges. Compartir un arxius no elimina les obligacions sobre els drets d’autor ni garanteix que el contingut sigui fiable.

Mantingueu una còpia de seguretat dels originals abans de permetre que altres persones hi treballin. La compartició ha de ser temporal quan la sessió acabi: tanqueu-la, desactiveu la descoberta de xarxa si és necessari i conserveu les carpetes originals a l’equip servidor.

Aplicar la solució en una sessió pràctica

Prepareu dos ordinadors, un router, cables de xarxa i una carpeta amb documents de prova que no continguin informació personal. Distribuïu les funcions: una persona configura el servidor, una altra-connecta el client i una tercera comprova els permisos. Així, cada participant observa una part del procés.

Proveu el fluxe complet: creeu un fitxer al servidor, accediu-hi des del client, copieu-lo, modifiqueu-lo i comproveu que l’altre equip el detecta. Després, canvieu els permisos per verificar que un compte sense autorització és rebutjat. Registreu els errors, perquè els missatges del sistemasovint indiquen la causa exacta del bloqueig.

Finalmente, redacteu una guia breu amb l’adreça del servidor, el nom del recurs compartit, els permisos i les instruccions d’accés. El document pot incloure una captura i un esquema bàsic, sempre sense contrasenyes ni dades privades. Aquesta documentació permetrà repetir la demostració amb altres participants.

Comenceu la pràctica amb un servidor i un client, compartiu la primera carpeta quan estigueu segurs que la connexió i els permisos funcionen, i conserveu la còpia original fora de la carpeta compartida.