Des de 1982 dedicats a la formaci�. Interessats en la divulgaci� de les TIC i en l'ocupabilitat de les persones mitjan�ant la formaci�

Espai de suport a la formaci� que es realitza als Espais Multim�dia de les biblioteques de Barcelona

Accedeix a l'Espai de suport

Des de l'any 2005 col�laborem amb el Consorci de biblioteques de Barcelona en la formaci� en TIC dels seus usuaris...

Saber-ne m�s

Com crear un arbre genealògic amb programes gratuïts

Reconstruir la història d’una família és una activitat que combina recerca, organització i memòria. Un arbre genealògic permet representar els vincles entre pares, fills, avis, besavis i altres parents, però també ajuda a conservar dates, llocs, fotografies i documents que podrien perdre’s amb el temps.

Avui no cal comprar un programa especialitzat per començar. Hi ha aplicacions gratuïtes per a ordinador, plataformes en línia i eines senzilles de tractament de dades que permeten crear un esquema familiar, afegir informació progressivament i exportar el resultat en diferents formats.

Per treballar amb comoditat és important avançar amb mètode. La tecnologia facilita la representació de les dades, però la qualitat de l’arbre dependrà sobretot de la manera com es comprovin les fonts, s’ordenin els noms i es protegeixi la informació personal dels familiars vius.

Preparar la informació familiar

Abans d’obrir cap aplicació, convé reunir les dades disponibles. Es poden consultar llibretes familiars, àlbums de fotografies, certificats, esqueles, cartes, padrons, inscripcions parroquials i converses amb les persones més grans de la família. Cada dada hauria d’anar acompanyada, si és possible, de l’origen i del grau de fiabilitat.

És útil començar per un esquema senzill amb els noms complets, les dates de naixement, matrimoni i defunció, i les localitats relacionades amb cada persona. Quan no es conegui una informació, és preferible deixar-la en blanc o marcar-la com a pendent abans que completar-la amb una suposició.

També cal decidir fins on es vol arribar. Una recerca centrada en pares, avis i besavis és més fàcil de gestionar que un projecte que inclogui totes les branques familiars. Definir un abast inicial evita acumular dades desordenades i permet obtenir un primer resultat en poc temps.

Escollir una eina gratuïta

Els programes de genealogia solen treballar amb fitxers específics i ofereixen funcions per relacionar persones, famílies i esdeveniments. Gramps és una opció gratuïta i de codi obert per a Windows, macOS i Linux. Permet crear fitxes individuals, afegir fonts, incorporar fotografies i generar gràfics familiars.

FamilySearch és una alternativa en línia amb una gran base de dades històrica i eines per construir arbres. Requereix crear un compte i convé revisar amb atenció la informació aportada per altres usuaris, perquè les dades compartides poden contenir errors o interpretacions diferents.

Per a projectes molt petits també es pot utilitzar LibreOffice Calc o Google Sheets. En aquest cas, cada fila pot correspondre a una persona i les columnes poden incloure nom, cognoms, parentesc, dates, llocs, fonts i observacions. Aquest mètode és menys visual, però facilita la cerca i la correcció de dades.

Eina Tipus Punts forts Aspectes a tenir presents
Gramps Programa d’escriptori Moltes dades genealògiques i control de fonts Cal instal·lar-lo i aprendre’n la interfície
FamilySearch Plataforma web Recerca documental i arbre compartit Cal verificar les aportacions d’altres persones
LibreOffice Calc Full de càlcul Senzill, flexible i fàcil d’exportar No mostra automàticament les relacions familiars
LibreOffice Draw Diagrama Permet crear una representació visual personalitzada Els canvis manuals poden requerir temps
GeneWeb Aplicació web Adequada per consultar arbres des d’un navegador La configuració pot ser menys intuïtiva per a principiants

Construir el primer esquema

La manera més clara de començar és situar-se a un mateix o en una parella central i anar afegint ascendents i descendents. En un arbre d’ascendència, les generacions anteriors s’estenen cap amunt o cap als costats. En un arbre de descendència, el punt de partida és un avantpassat i les branques avancen cap a fills, nets i besnets.

Cada persona hauria de tenir una fitxa pròpia. A banda del nom, s’hi poden registrar variants ortogràfiques, malnoms, professió, municipi de residència, fotografies i documents relacionats. Separar les dades personals dels comentaris familiars ajuda a distingir els fets documentats dels records transmesos oralment.

Les relacions de parella, separacions, adopcions, famílies reconstituïdes i germanastres poden representar-se amb eines genealògiques específiques. Si es treballa amb un full de càlcul o un dibuix manual, és recomanable afegir una llegenda que expliqui el significat de les línies, els colors i els símbols utilitzats.

Per a qui encara no té gaire experiència amb fitxers, carpetes i aplicacions, els manuals i recursos digitals de Tecniber-5 poden ser útils per consolidar les habilitats bàsiques abans d’organitzar una recerca familiar.

Verificar dates, noms i fonts

Un arbre genealògic és més valuós quan indica d’on prové cada dada. Al costat d’un naixement es pot anotar el registre civil consultat; en un matrimoni, el llibre parroquial o l’acta corresponent; en una fotografia, el nom de la persona que l’ha identificada i la data aproximada.

Les fonts en línia poden accelerar la investigació, però s’han de contrastar. Dos documents poden presentar una mateixa persona amb edats diferents, cognoms escrits de manera diversa o noms de municipis que han canviat amb el temps. Comparar diverses proves permet detectar errors de transcripció i evitar unir dues persones que només comparteixen nom i cognoms.

És recomanable aplicar una convenció fixa per escriure la informació. Per exemple, es poden conservar els cognoms tal com apareixen en el document i indicar les variants en un camp separat. Les dates incompletes es poden expressar amb l’any conegut o amb una aproximació, sempre identificant-la com a tal.

Fer còpies de seguretat és igualment essencial. Una còpia local en un disc extern i una altra en un espai d’emmagatzematge segur protegeixen la feina davant una avaria. Quan el programa permet exportar en format GEDCOM, aquest fitxer pot servir per traslladar les dades a una altra aplicació compatible.

Protegir la privacitat de la família

Les persones vives tenen dret a decidir quina informació seva es comparteix. Abans de publicar l’arbre a internet o enviar-lo a un servei col·laboratiu, cal demanar permís als familiars i ocultar dades delicades, com ara adreces, telèfons, documents d’identitat o dates completes de naixement.

També és prudent establir diferents nivells d’accés. Una versió privada pot contenir tota la informació necessària per a la recerca, mentre que una versió per compartir pot limitar-se als noms, les relacions i les dades d’avantpassats ja difunts. Les fotografies familiars mereixen una atenció especial, perquè poden incloure terceres persones que no han autoritzat la difusió.

Les contrasenyes fortes i la verificació en dos passos aporten una protecció addicional als comptes en línia. Si diverses persones col·laboren en el projecte, cal acordar qui pot editar, qui només pot consultar i com es registraran les modificacions.

Fer un arbre clar i fàcil de compartir

Quan la informació ja està ordenada, es pot generar un gràfic amb el programa de genealogia o elaborar un disseny propi amb una eina de diagrames. Un arbre visual no ha d’incloure totes les dades de cada fitxa: la funció principal és mostrar les relacions amb llegibilitat.

Els colors poden diferenciar branques familiars, però no haurien de ser l’únic recurs per interpretar el dibuix. Utilitzar noms complets, dates breus i una llegenda facilita la lectura, especialment quan l’arbre es consulta en paper o des d’un dispositiu amb una pantalla petita.

Per compartir el resultat, el format PDF sol ser pràctic perquè conserva la distribució del document. També es pot exportar una imatge per enviar-la per missatgeria, sempre que la resolució permeti llegir els noms. El fitxer original s’ha de conservar separat, ja que és el que permet actualitzar l’arbre sense començar de nou.

Hàbits que faciliten la recerca

  • Anotar cada dada nova juntament amb la font i la data de consulta.
  • Utilitzar una còpia de seguretat abans d’importar o modificar fitxers.
  • Revisar les coincidències de noms amb municipis, edats i parents coneguts.
  • Separar les dades confirmades de les hipòtesis i els records pendents de verificar.
  • Actualitzar periòdicament el gràfic i conservar versions anteriors del projecte.

Un arbre familiar creix de manera gradual. En lloc d’intentar completar totes les branques en una sola sessió, és més eficient treballar per famílies, municipis o períodes històrics. Així es poden detectar buits concrets i planificar millor les consultes a arxius, biblioteques i registres.

La combinació d’un programa gratuït, una estructura de dades coherent i una actitud crítica permet crear un document útil i durador. Comença amb la informació que ja tens, digitalitza-la amb cura, verifica cada descobriment i comparteix la història familiar respectant la privacitat de les persones que en formen part.

2009-2014 Tecniber-5